TIBI

Es situa al peu de la Penya Roja, i damunt del riu Verd. Tibi és conegut per un embassament del segle XVI, un dels més antics d´Europa en funcionament. En comparació a d´altres més recents, és un embassament de dimensions reduïdes, quasi colmatat per sediments, i la poca aigua que té, és la del riu Verd, procedent quasi totalment de les depuradores dels pobles de la Foia, pudenta i escassa, tot i que s´aprofita per al reg a la comarca de l´Alacantí. El portal de la foto correspon a un molí en ruïnes de la vora del riu. Es va desmuntar pedra a pedra i es va reconstruïr en una rotonda de nova construcció.

TIBI. FONT

A la part alta de Tibi hi ha un parc amb una gran font emblanquinada, i la bassa al darrere. Fa uns anys es va remodelar el parc, i es va restaurar la font, plantant flors al davant.

ÀREA RECREATIVA FONT DE VIVENS

Tot i que està en un barranc veí al de la font, aquest espai recreatiu disposa d´un aljub amb una bomba per a traure l´aigua, uns replans amb ribes de pedra ben ombrejats per grans pins i xiprers, i un refugi obert amb taula i llar. La font original, a uns 5 minuts del refugi, està seca, només brolla un filet d´aigua per una tuberia que s´hi ha canalitzat, i la vegetació de xops que aprofitava el doll de la font s´està morint per falta d´humitat. El barranc de Vivens, tot i ser terme de Xixona, desaigua cap a la Foia de Castalla.

LA SERRA DEL MADRONYAL

Amb la Martina com a màxima altitud, la serra del Madronyal, repartida entre els termes de Xixona i Castalla, està totalment coberta d´un pinar que a l´ombria es fa especialment dens.

RIU D´IBI

Afluent del riu Verd, la major part de l´aigua que per ell discorre, ve de la depuradora d´Ibi, però també d´alguns naixements, com les fonts de la Devesa, la Pileta, Negra,...

LLAVADOR DE LA FONT DE LA DEVESA

Al peu del Carrascar d´Ibi naix en un alcavó aquesta abundosa font, durant molts anys eixuta. L´aigua és conduïda per una séquia fins a diverses basses de reg.

ALT DE LA CARRASQUETA

Amb 1240 metres, l´Alt de la Carrasqueta és la major altura de tota la serralada. La seua ombria gaudeix de vegetació clímax, amb carrasca, freix, auró, espinal, corner...

L´ALT DEL CORBÓ

La Carrasqueta acaba sobre la vall de la Canal amb l´alt del Corbó, completament cobert de pinar i carrascar. Gran part del Corbó està dins d´una finca privada, cercada amb tanca cinegètica.

CAMP FRED

Aquesta zona d´ombria, camí d´Alcoi, en poc temps quedarà totalment transformada, de plàcid paisatge agrícola i forestal esdevindrà un urbanització de luxe. Un més dels despropòsits als quals, malauradament, ens estem ja acostumant.

IBI

Ciutat industrial situada entre les serres de la Carrasqueta i el Menejador. El seu passat ve determinat per l´artesania del gelat, degut a la presència de nombrosos pous de neu, però al segle XX, la indústria de la joguina va prendre protagonisme. Aquesta és la vista que en tenim des del Carrascar d´Anselmo.

EL CARRASCAR D´IBI

L´ombria de la Carrasqueta queda, en part, en terme d´Ibi. Una densitat forestal ben conservada, poc freqüent per aquestes terres, i un bon rodal de bosc autòcton a les proximitats del cim, semblant al del Menejador, exceptuant la presència del roure gal.ler. Una preciosa valleta a més de 1000 metres d´altitud està poblada per bancals de pomeres, i més avall, d´ametlers, en flor al mes de febrer.

CIM DE LA MARTINA

Des dels 1091 metres de la Martina hi ha una àmplia vista, des de les serres de la Serrella, l´Aitana, el Puig Campana, la Grana, el Cabeçó de l´Or, el Maigmó.... i al capdavall, les planures de l´Alacantí amb la mar al fons.

MAS DE SANT IGNASI

Al capdamunt del port de la Carrasqueta està aquest mas, en ruïnes. Des d´ací entra una pista forestal que recorre el cor de la serra, fins la font de Vivens o la Martina.

EL POU DE NEU DE SANT IGNASI

A pocs metres del mas, a banda d´un aljub, hi ha un pou de neu en ruïnes, envoltat de malesa. Només conserva les parets, ja que no la coberta.

POU DEL SURDO

Aquest pou de neu es troba en perfecte estat de conservació, puix quan va deixar d´utilitzar-se com a tal, es va reformar per a fer d´aljub. A la vora hi ha un mas restaurat, que ara és un hotel rural.

VISTA DES DEL POU DEL SURDO

Des d´aquest alt tenim bona vista de tota la Carrasqueta, la Penya Roja i la vall de Xixona.

SOLANA DE LA CARRASQUETA

En contrast amb les formes redonejades i boscoses de l´ombria de la Carrasqueta, la solana és un conjunt de muntanyes trencalloses, aparentment inaccesibles i difícils, on els penyassegats es combinen amb pedreres, i la vegetació és molt escassa.

SALT DEL MORO

Al bell mig del barranc de la Llibreria, aquest salt, que no sol portar aigua, és un reducte d´humitat, on les heures i els canyars creixen a l´abric de l´ombra que retarda l´evaporació de la saó.

BARRANC DE LA LLIBRERIA

Comença per les proximitats del port de la Carrasqueta, com una suau vaguada, que a poc a poc s´encaixona entre llomes seques i arriba a formar un preciós canyó, que confluïrà amb els barrancs de Castalla i de la Cova dels Corrals. Les formacions de "llibreria" són comuns a tot el barranc.

LA LLIBRERIA

Paisatge sedimentari, esquerp i àrid. Aquestes formacions es repeteixen en el barranc de la Llibreria i els penyassegats on la serra de la Carrasqueta acaba abruptament sobre l´entorn de la font de Rosset.

BARRANC DE CASTALLA

Baixa entre les serres de la Penya Roja i la Carrasqueta, camí de Xixona, i serà un dels que formen el llit, generalment sec, del riu Coscó. El seu fons és rocós i salvatge, creant alguns tolls.

PENYA ROJA DE TIBI

La serra de la Penya Roja va guanyant altitud quan més al sud, i just damunt de Tibi arriba als 1226, amb força desnivell sobre el riu Verd, on a penes s´arriba als 400. Té un relleu violent i desdenyós, però la seua ascensió és una de les millors excursions de les nostres terres.

SOLANA DE LA PENYA MIGJORN

De sobte, des dels 1226 metres del seu cim, la cresta de la Penya Roja cau en picat sobre la valleta de Montnegre, amb la carretera de Tibi a Xixona penjada a mitjan vessant. Algun rodal de carrasques esforçades creix entre les pedreres i farallons vermellosos, coves i balmes.

PENYA ROJA DE XIXONA

La Penya Migjorn, cap a llevant mostra altra cinglera rogenca, per la base de la qual hi ha un complicat pas per a pujar al cim. La seua vegetació, igual que al terme de Tibi, es limita a espart i poc més.

XIXONA

Poble de més de 7000 habitants, pertanyent a la comarca de l´Alacantí. Té un castell en un estat de ruïna, sobre un turó a la vora de la serra de Vista Bella, una estribació de la Penya Roja. Xixona té fama internacional pels seus torrons, origen dels quals va estar la quantitat d´ametlers que es cultiven en aquestes comarques. El casc antic es caracteritza per carrers estrets, cases altes, de 4 o 5 altures i molt apretades entre si.

PENYES DE ROSSET

Un dels barrancs més espectaculars de la nostra geografia queda emmarcat per les imponents penyes de Rosset, un penyassegat rogenc, fracturat i amb algunes coves, mostra dels moviments sísmics que han somogut aquestes terres.

FONT DE ROSSET

Aquesta font, fa uns anys estava perduda, però s´han recuperat els alcavons i s´ha construït la font amb ribeta de pedra i pila, a la vora de l´eixida del barranc de Castalla, amb les penyes de Rosset al damunt.

FONT DE NUTXES

Cabdalosa font que vessa a una bassa, sobre el barranc del riu Coscó i amb bones vistes cap a Xixona i la Penya Roja.

BARRANC DE LA FONT

Entrant a Xixona trobem aquest atractiu raconet amb cascada, on es posa un betlem per a Nadal.

EL SALT

El riu de la Torre passa per les proximitats de Xixona, i encara que baixe eixut, al paratge del Salt naix un correntet que arriba a formar un toll envoltat de baladres, on els xixonencs van a banyar-se a l´estiu.